-Pots fer servir el coixí en qualsevol moment que ho necessitis-, et diu la teva psicòloga en la vostra primera sessió junts. 

En aquell moment jo ja hauria d’haver sabut que no estem fets l’un per l’altre. Que tu ets tot ràbia que no deixes sortir a fora. Que fas veure que ets més bona persona del que ets. Que quan t’enfades amb mi t’imagines com em destrosses la carn, m’arrenques els músculs i els separes de la capa fina de pell. Potser no és tan sofisticat, potser és més aviat com tirar-me del balcó del nostre pis, a una tercera alçada. No has sigut mai gaire sofisticat, per què hauries de ser-ho per acabar amb el meu fantasma?

-Sembla que la definició de la teva pròpia identitat ha quedat desdibuixada amb la de la teva parella i el seu entorn-, diu la psicòloga.

Ha sigut una inversió de 1.440€ la que he fet en terapeutes per recuperar la definició de la meva identitat. Si li sumem els 60€ de la sessió de teràpia de parella fallida, ens ha quedat per 1.500€. 

Si tens previst embarcar-te en una relació tòxica, prepara la targeta.

“No crec que realment tinguis por a deixar d’estar amb ella, tu mateix estàs creant la il·lusió d’aquesta por.”

“Sembla que no trobes espai per expressar-te de forma segura.”

“Et puc receptar un antidepressiu que era popular entre les mestresses de casa als anys 50.”

“Sents que t’has allunyat del que et defineix com a persona.”

M’emboliques el collaret que porta un brillant i una estrella asimètrica al voltant del coll i el cordes amb la delicadesa de la que ets capaç. Jo penso que no m’agrada, que és de bàsica. Més tard m’assabento que l’hi han donat els teus pares amb punts del Corte Inglés. Jo et dic que sí que m’agrada. 

No és que jo menteixi, ni que em faci vergonya donar-te la meva opinió. És que em guardo l’empenta de per ser honesta quan necesito ser tòxica. Per quan estic tan dolguda que necessito fer-te mal. 

No me n’orgulleixo, però quan tot està podrit, qualsevol defensa és bona.